Hamburguesa de llamita

Més amunt del Cerro Rico els castellans van contruir unes llacunes artificials, que serviren tant per abastir d’aigua a la ciutat com per a proveir la força hidràulica per al funcionament dels “ingenios” (industries on es separava la plata de la resta dels minerals) Els embassaments són dels segles XVI i XVII i van ser contruïts amb mà d’obra esclava de la mita. Com estan a dalt de tot, quan fa segles es va trencar una de les presses, l’aigua inundà bona part de Potosí i causà més de 2.000 morts.

En principi ens plantejavem fer un passeig en una excursió organitzada, però la xica que venia el trekking quan ens l’explicava entre altres perles va dir que les llacunes havien estat construïdes pels “romans” (sic) i que podriem avistar camèlids tals com la llama i les “ovelles” (de nou sic), i a més quan li preguntarem a quina altura màxima anavem a pujar va dir “54 metros”, sols insistia en que el preu incloia una ”hamburguesa de llamita”. Així que en vista de les explicacions que ens anaven a donar els guies decidirem fer el camí pel nostre compte. La pujada és dureta i crec que vam arribar a estar a uns 4.700 metres d’alçada, però la fulla de coca fa miracles i no vam sentir l’altura en cap moment.

El paisatge és el típic de la puna, amb cap arbre, sols brosses de color groc i els camèlids pastant. Va ser una passejada ben bonica, gaudint del paisatge i d’un dia quasi d’estiu.