Adéu Potosí

Hui  ha estat el meu darrer dia a l’alberg de Potosí, el temps passa volant i ja quasi han passat 4 mesos des de que vaig arribar a Bolivia. El comiat ha estat difícil, perquè els xiquets són un encant i els agafes tanta estima que costa dir-los adéu. Sobretot costa deixar-los ací, (molts d’ells són orfes i jo si poguera me’ls duria a tots dins la meua maleta), és difícil deixar-los en aquest dia a dia tan dur que tenen, tant falts no sols de coses materials (roba, higiene, joguines) sinó sobretot de “carinyo”, de besos i atenció. Com diria Sabina ells formen part “del batallón de los nacidos para perder”, però estan peleant per canviar el seu futur, tot i que ho tenen fotut. No em torne amb les mans buides, m’emporte un munt de records i bones estones passades junts,  i també un llenç amb totes les seues mans pintades de colors, que cada cop que el mire em farà sentir més a prop seu.